dimarts, 11 de setembre del 2012

Per què Los Planetas



Se’ns va fer tard, tan tard que quan vam sortir de casa seva ja no podíem entrar enlloc, però teníem la necessitat d’escoltar certes cançons abans de creuar la porta. Quan els dits dels peus ja se’ns recargolaven em va envair un sentiment de ràbia al ser tan conscient de les meves debilitats, però reconèixer això em feia estar bé. Em quedava amb el nom de cada nova cançó pensant que te l’havia de passar, perquè trobava que era necessari fer-ho. Després d’escoltar-ne moltes vam posar aquesta i em vaig adonar que era com l’inici de tot. Potser no és tan interessant des d’un punt de vista instrumental, ni té una lletra amb tantes lectures, però hi ha una sinceritat que la fa visceral, alguna cosa que et diu que això que s’està dient és tan simple com real, una realitat que a vegades fa mal. Per això he passat temporades que ni tan sols me l’he pogut posar. Però val la pena fer-ho.



dilluns, 3 de setembre del 2012

Com aprendre de les ruptures





En Ricard era un noi amb propensió a idealitzar l’amor, per això va tardar més d’un any a superar la ruptura de la seva primera relació seriosa. Tot i això a ell li agradava aprendre de l’experiència i amb la segona, per sort, en va tenir prou amb uns mesos. La tercera la va patir unes setmanes. A partir d’aleshores va treure la conclusió que el millor que podia fer era preveure quan acabarien les seves relacions per superar-les anticipadament. El dia que la seva última xicota el va enxampar amb una altra noia al llit que compartien, ell, sincerament, va confessar:

—Et juro que no ho hagués fet si no hagués sabut del cert que demà ens ho deixaríem.